Ahir es va cloure el Simposí de Dret Agroalimentari organitzat pel CEJEM i dirigit pel Dr. Andrés Miguel Cosialls Ubach. Sota el títol “Seguretat Alimentària, Biotecnologia i Dret Agroalimentari” un considerable nombre de assistents va poder escoltar a experts en la matèria. El Simposí es va dividir en dos jornades, una dedicada a la Seguretat Alimentària, concretament, als al·lergens i una altra dedicada a les Obtencions Vegetals.
Entre els ponents cal descatar a Teresa Hernández, de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Ramon Lleonart, de l’Hospital de Bellvitge, Rosa Más, de la Corporació Alimentària Guissona, Pablo Amat, de la Universitat Politècnica de Catalunya o Jordi Ginè, Cap del Servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat de Catalunya.
Va inaugurar el Simposí, Antoni Mateu, Director de l’Agència Catalana de Salut Pública, essent el seu primer acte oficial a Lleida des de que ha estat creada; i va cloure les Jornades, Miquel Molins, Director General d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat de Catalunya.
Aquest Simposí ha estat un dels 6 esdeveniments realitzats a Espanya pel 50è aniversari de la Política Agrícola Comuna del que la Comissió Europea se n’ha fet ressò a la seva web.
cap
Fidel Molina és un dels cinc experts europeus que assessora l’Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA) en un programa d’integració del poble gitano a Europa. Molina, catedràtic de Sociologia de la Universitat de Lleida, participa, juntament amb Sara Bigazzi (Universitat de Pecs, Hongria), Radosveta Dimitrova (Universitat de Tiburg, Holanda), Oana Marcu (Acadèmia Europea d’Estudis Romanesos) i Morten Levin (Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia) en els treballs metodològics previs d’aquest projecte que s’iniciarà a finals d’any.
Tots ells han estat han treballant a Viena -seu del FRA- en el disseny i l’enfocament metodològic del projecte, basat en la investigació-acció participativa. A diferència d’altres estudis, en aquest projecte, els subjectes investigats (el poble gitano) són copartícips de la mateixa recerca. Segons els experts, aquests mètodes d’investigació-acció poden ajudar a influir en l’èxit de programes d’integració de minories.
EL FRA fou creat el 2007 pel Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu en substitució de l’Observatori Europeu del Racisme i la Xenofòbia. La seua funció és reunir i analitzar dades sobre els drets fonamentals de la Carta de la Unió, en especial atenció a la problemàtica del racisme i la xenofòbia. Enguany impulsa en el marc de la Unió Europea (UE) aquest programa plurianual (2012-2020) per a la integració dels romanís que abraça els àmbits educatiu, ocupacional, sanitari i d’habitatge.
Entre 10 i 12 milions de gitanos viuen actualment a Europa, segons estimacions del Consell d’Europa, i la majoria d’ells ho fan en situació d’exclusió social i marginalitat. La darrera enquesta realitzada pel FAR, al 2008, alerta que el prejudici, la intolerància i la discriminació afecta bona part dels gitanos i que aquesta discriminació perpetua el cercle viciós de la pobresa i l’exclusió social. Per trencar aquest cercle viciós el programa del FRA no només planteja actuar en els àmbits sanitari, educatiu, laboral i d’habitatge, sinó també a fomentar la participació del propi poble gitano.
Impacte als mitjans de comunicació:
cap
